Comentari previ al text: Flàvia Company em va demanar una col·laboració per a la revista que feia al Taller Literari de la Ràpita.
Aquest és el poema que vaig enviar, és un poema que trasmet aquesta sensació d'ajornament de trobades que vivim perennement perquè sempre tenim obligacions i pressa.
Ara afegiria que només no tenim pressa quan no tenim obligacions.
No vull cansar-te,
sé que véns d’un lloc
i te’n vas cap a un altre.
Res et deturarà,
les teues passes són decidides,
dirigides cap al teu destí.
No pots entretindre’t,
retardaries la teua arribada.
T’esperen, si no arribesses
s’aturaria el ritme dels planetes.
En algun moment de la nit
et desfaràs el nuc de la corbata,
al coll de la camisa
emergiran els signes del tràfec.
T’ho dic sense ànim de molestar-te:
sé que el temps és or,
visc al marge de les hores,
de vegades al cantó de la llum
d’altres immers en la més fosca tenebra.
Tomàs Camacho Molina
No hay comentarios:
Publicar un comentario