viernes, 15 de febrero de 2019

lunes, 11 de febrero de 2019


Amb Dolors Fortuny Golorons, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Constantí
10 de febrer de 2019
Foto: Rafel Solé Roig

XII PREMIS LITERARIS CONSTANTÍ 2018 

Constantí ha celebrat aquest diumenge 10 de febrer l’acte d’entrega dels Premis Literaris 2018

Es tractava del darrer dels actes del programa de Festa Major d’Hivern i la Biblioteca municipal es va tornar a omplir un any més per gaudir d’aquesta festa literària, en la que també es va presentar el llibre que recull els millors treballs que s’han presentat a concurs durant aquesta edició Relats de Festa. Aquest any s'han presentat 353 treballs a concurs, dividits en 4 categories: la d’adults (a partir dels 21 anys), la de júniors (de 17 a 21 anys), la de joves (de 13 a 16 anys), i la d’infants (fins als 12 anys). (Fotos: Rafel Solé Roig)
https://www.facebook.com/pg/ajuntament.constanti/photos/?tab=album&album_id=2249946635279365

foto de Ajuntament de Constantí.

Dolors Fortuny Golorons i els premiats de les quatre categories:
Teresa Fernández Sáiz, Tomàs Camacho Molina, Xavi Domingo Ferré i Judith Mata Ferrer,
Foto: Rafel Solé Roig

Primer premi - Categoria adults
LES FESTES CANSEN
Tomàs Camacho Molina
Alcanar (Tarragona)

És paradoxal que, allò que se suposa destinat al descans, resulte tremendament cansat. Les festes, que haurien de ser alliberadores, es converteixen en una marató d’actes i obligacions per als festejadors.

La Comissió de Festes de l’Ajuntament havia decidit superar-se: més actes i millors. Tots els sectors socials representats.

La gent gran ja tenia els seus tiberis i diversions a punt: berenar i ball, per a no fer tard a l’imperdonable sopar.

La gent madura ja estava organitzada per a servir els més jóvens: diners, la roba adequada, desplaçaments,...

Els jóvens, amb la seua inqüestionable vitalitat, ja es preparaven per a sopar a partir de les 10 i comparèixer ben vitaminats als maratonians concerts i balls.

Els xiquets ja tenien muntades les atraccions de fira.

La matinada grallera el va fer despertar malhumorat, acostumat com estava a dormir, amb les habituals interrupcions del so a ritme circadià que requeria en els festius una inevitable pròrroga per acabar la seua necessitat de descans. Despertat per les dolçaines, sabia que li costaria més entrar al dia amb plenitud de facultats. S’interposava entre ell i la realitat un tel de distància difícil de tallar. Requeria temps i, sobretot, un bon esmorzar, una combinació del que els anglesos diuen “continental breakfast”, és a dir, cafè amb llet i pastes (generalment croissants) i alguna cosa més consistent que podia ser un entrepà o un plat combinat de tapes si la cerimònia es feia en un bar amb els diaris davant. Reconeixia aquella cerimònia com un dels indiscutibles plaers ciutadans del segle XXI.

Un cop complida, ja podia desplaçar-se pels carrers festius. Si les gralles anunciaven la festa, de nou les gralles i els timbals eren el preludi a la concentració de nanos i gegants. Ell, ja ben madur, es deixava portar pels ritmes ancestrals de la percussió i acompanyava la cercavila que propiciava prometedores trobades amb persones del seu gust, persones amb qui li agradava conversar, bé per la seua amenitat, per la seua gràcia natural, que podia anar acompanyada, o no, de bellesa física. La ciutat ofereix un veritable gaudi per als ulls i una simple passejada ens pot delectar suficientment: aguaitar, de moment, no és un delicte, però tot arribarà... En tot cas, sempre és aconsellable la discreció. No es pot anar provocant les persones amb ullades intimidatòries. El dissimul és convenient i, potser, més reconfortant. És més gratificant i sutilment pervers veure sense ser vist.

Voltant i girant, el periple amigable per la ciutat amb el seguici, amb prolegòmens, parades i desenllaç, durava unes tres hores, la qual cosa el situava en la magnífica hora del vermut, sempre estimulant, acompanyat d’una tapeta o coses més humils com les pataques de bossa o les olivetes en les seues múltiples varietats. I per a varietat de varietats: la variada, és a dir, una tapa a base de productes del mar, generalment, enllaunats, on no poden faltar els genuïns catxels, musclos, cloïsses, navalles, i olivetes amb una presència discreta en nombre, però no en mida. Tot plegat, per una banda estimulant i per una altra comportador d’una anorreadora nyonya, a la qual ens hem de sobreposar per arribar a taula. En este estat liminal, es pot dir que ens arrosseguem fins a la taula o ens deixem vèncer i ens lliurem a la comoditat del restaurant. Com tot, una i altra cosa tenen els seus pros i contres. Són fàcils d’endevinar, de manera que no ens entretindrem en la seua pormenoritzada descripció, siguen actius, no s’adormen, i posen-se a pensar, vostès que poden.

Este procés, siga A o B, acaba irremeiablement al llit, en una reparadora becaina. Hem de procurar que no siga molt perllongada, perquè si ho és ens perdríem els imprescindibles espectacles de tarda, generalment dirigits al públic infantil, però que si som espavilats els podrem traure molt de profit.

Els prejudicis sobre a quin públic van dirigides les obres d’art ens poden privar d’un fantàstic camp d’observació i gaudi, penso ara en una coneguda obra de Walt Disney, Basil, el ratón superdetective, que voreja la pornografia i que em fa suposar que algunes obres estan creades i dirigides primer, i sobretot, als “paganinis” dels espectacles.

Ja superada la tarda, no caldrà berenar. Si tenim alguna inquietud podem prendre una alleugeridora infusió. Haurem de decidir si volem sopar o no. Els dies de festa el dinar és abundós i cal equilibrar-se no sopant.

Els espectacles estaven servits, n’hi havia gairebé per a totes les edats.

Ell va decidir anar a l’anomenat ball popular a l’aire lliure: les cançons de tota la vida i les de moda, en amigable convivència. Ballar sols. Ballar junts.

Tota festa és bona si s’acaba ballant junts i si el ball es porta més lluny, al llit.

Així va ser la seua sort aquella nit. Van acabar en el seu àtic, amb la mediterrània i humilíssima terrasseta i el sorollet de l’aigua que queia al safareig, l’atronador soroll dels generosos focs artificials amb què ens havia premiat l’Ajuntament en aquell final de festes que es prometia delerós, tot i que ja en ell s’endevinava el dolorós retorn a la normalitat, a la rutina. Potser la millor festa és la que s’instal·la en la nostra vida per a convertir-la en quelcom excepcional. La que ens obre els braços per a lliurar-nos a plaers inesperats.

La festa pot ser una fugida de la quotidianitat, no de l’avorriment.

L’avorriment era una paraula prohibida al seu vocabulari. Per este motiu en el reduït espai d’aquella terrasseta la nit va ser fèrtil en propostes. La benignitat del temps i de l’espai els va permetre executar la seua dansa completament nus i desvergonyits. Pocs ulls més elevats que ells, per tant, creien que podien desenvolupar els seus moviments amb tranquil·litat, i amb tranquil·litat els van desenvolupar. Inconscients que algú estava fent la festa amb la mirada, recreant-se en aquells moviments que procuraven ser subtils, tendres, amorosits, lluny de l’animalitat, persones al plató de la soledat tendint ponts, volent-se veritablement per aquells instants abans de tornar a la rutina. “Lavorare stanca”, deia Pavese. I les festes?





domingo, 13 de mayo de 2018

HAIKU-BONSAI 2018

(CAT) HAIKU-BONSAI 2018

Benvolguts i benvolgudes, amics i amigues, poetes,

Porto uns anys col·laborant amb els Amics del Bonsai Alcanar. Ara ens proposen una col·laboració per al Congrés Internacional de bonsai i cultura Japonesa a Alcalà de Xivert. Aquest esdeveniment ve organitzat per l'associació espanyola Nippon Bonsai Sakka Kyookai.


Se’ns demana que hi haja col·laboracions en diferents llengües, per tant, us animo a contribuir a la diversitat lingüística de la convocatòria.

Este anys ens plantegem fer un haiku sobre el bonsai acompanyat d'una il·lustració (també pot anar integrat text i imatge).

Un sol haiku per autor/a.

Ha d'enviar-se en format jpg a este àlbum web:

Podeu veure els de l’any passat:

Ha de figurar autoria.

Han de ser originals.

S'accepta que es comparteixen sota la marca Creative Commons.


(ESP) HAIKU-BONSAI 2018

Estimados y estimadas, amigos y amigas, poetas, artistas:

Llevo unos años colaborando con los Amigos del Bonsai Alcanar. Ahora nos proponen una colaboración para el Congreso Internacional de bonsái y cultura Japonesa en Alcalà de Xivert. Este evento está organizado por la Asociación Española Nippon Bonsai Sakka Kyookai.

Se nos pide que haya colaboraciones en diferentes lenguas, por tanto, os animo a contribuir a la diversidad lingüística de la convocatoria.

Este años nos planteamos hacer un haiku sobre el bonsái acompañado de una ilustración (también puede ir integrado texto e imagen).

Un solo haiku por autor / a.

Debe enviarse en formato jpg a este álbum web:

Podéis ver los del año pasado:

Tendrá que figurar la autoría.

Han de ser originales.

Se acepta que se comparten bajo la marca Creative Commons.


(ENG) HAIKU-BONSAI 2018

Dear friends, poets, artists,

We have been collaborating with the Amigos del Bonsai Alcanar for a few years. Now they propose us a collaboration for the International Congress of bonsai and Japanese culture in Alcalà de Xivert. This event is organized by the Spanish Nippon Bonsai Sakka Kyookai Association.

We are asked to collaborate in different languages, therefore, I encourage you to contribute to the linguistic diversity of the call.

This year we set out to make a haiku on bonsai accompanied by an illustration (text and image can also be integrated).

Each author must create only one haiku.

It must be sent in jpg format to this web album:

You can see the ones from last year:

It will have to include authorship.

They must be original.

It is accepted that they are shared under the Creative Commons.

jueves, 17 de agosto de 2017

Amb els amics del bonsai d'Alcanar


Benvolguts i benvolgudes, amics i amigues, poetes,

Porto uns anys col·laborant amb els Amics del Bonsai Alcanar.

Este anys ens plantegem fer un haiku sobre el bonsai acompanyat d'una il·lustració (també pot anar integrat text i imatge).

Un sol haiku per autor/a.

Ha d'enviar-se en format jpg a este àlbum web: https://goo.gl/photos/3uaj76Gj4pCFrRot5

Ha de figurar autoria.

Han de ser originals.

S'accepta que es comparteixen sota la marca Creative Commons.


viernes, 3 de junio de 2016

CRÒNICA DE L’ESTADA A LITTERARUM D’UN QUELLEGISTA


Amb agraïment a Albert Pujol i Litterarum
Amb agraïment al personal de Què llegeixes

Tomàs Camacho Molina


He de començar reconeixent que no sóc un quellegista practicant, però penso que el portal té un gran valor, molt aprofitable, des d’un punt de vista pedagògic.
Quant a la Fira, sóc un habitual des de les seues primeres edicions. Tot i que he de dir que el meu acte central és el lliurament del premi de Relats curts a Internet per a jóvens ebrencs, ja que, com a bibliotecari del meu centre, l’Institut Sòl de Riu, d’Alcanar, estimulo i canalitzo la participació a este i altres concursos, perquè considero que són un incentiu per a la creació literària.
Com plego a les 15 h. i el 1r espectacle era a les 16 h. vaig sortir sense dinar. No sóc un fitipaldi i vaig arribar quan Mireia Vives, Borja Penalba i Roc Casagran, a la Biblioteca Comarcal de la Ribera d’Ebre, estaven desenvolupant el seu Amor fora de mapa.
20160527_164552.jpg
Tenia notícia d’este espectacle per comentaris al Facebook de Laura Borràs, la directora de l’ILC. Em va agradar esta actuació. Borja té potència i originalitat; Mireia, una veu molt melodiosa; i Roc és un bon rapsode. Sento haver-me perdut els preliminars, perquè sobre una taula de l’espai escènic hi havia una Olivetti Studio 45 idèntica a la que em van regalar els meus pares als 13 anys, i té per a mi un gran valor sentimental. L’estimada directora de la BTF d’Alcanar, Pietat Subirats Ortiz, em va posar una mica al corrent i ens vam congratular de la feliç coincidència de trobar-nos a la Fira.
A les 17,30 Maria Pons, desenvolupava Visitacions, amb textos de Bladé, Moncada i S. Juan Arbó, un espectacle amb aires de performance i poesia que, esmentant com esmentava la immaterialitat em va deixar una mica perplex, ja que un conte meu es titula “L’ànima immaterial de l’artista”.
Seguidament visito la Fira del Llibre. Trobo llibres i llibreters coneguts i estimats. Es palpa l’absència d’Octavi Serret després del seu preocupant missatge a les xarxes socials.
Una de les primeres persones que em trobo és Josep Sebastià Cid i Català. Tenim la típica xarrada sobre les moltes coses de l’àmbit de l’ensenyament i la cultura que ens uneixen. Més endavant em presentarà unes companyes de l’Institut Julio Antonio amb les quals petarem la xarrada. Més tard, coincidírem amb el director de l’Institut i la seua dona, a qui coneixia d’una llunyana Trobada de Biblioteques Escolars a Amposta (2009). Me n’alegra saber que l’equip directiu de l’Escola Lluís Viñas i Viñet segueix apostant per la Biblioteca. Va ser una de les experiències presentades en aquella jornada que més ens va agradar.


A partir de les 19 h. LAI, amb l’espectacle Ramon Llull, d’amor foll, a la Carpa de la Fira, música ètnica, folclòrica, amb uns instruments molt originals, que em criden molt l’atenció, i dansa. Com altres vegades, la convivència entre espectacle i bar m’inquieta molt i distorsiona la recepció. Parlo amb els artistes de LAI i compro un CD que escoltaré obsessivament quan puga. Gent de diferents procedències a l’entorn d’una obra tan immensa com la de Llull.
La inauguració de la Fira a càrrec de la Doctora Laura Borràs, la presidenta de l’ILC, inefable, compromesa, entusiasta, somrient. Sap encomanar la seua estimació per les persones i les lletres. És admirable, i un dels grans actius del país. Dóna estimació i rep estimació. Qui visqués a prop de Barcelona per a poder assistir a les seues classes. Els seus dies semblen tindre més de 24 hores. Ens fa una selfie amb Jesús M. Tibau. Amb la conya del monument del riu al seu pas per Tortosa, jo dic que ella sí que és monumental, enorme, activa. Es nota que en sóc un admirat seguidor? En som tantes i tants!
Fa calor i cal refrescar-se. La zona de bar promet amb unes tapes variades i delicades que ens serviran per a berenar-sopar. Trobada amb amics i coneguts, sobretot J. M. Tibau, Albert Aragonés, que em presenta un fotògraf que admiro, Jep Colomé.
Són les 22.30 h., cal anar a La Llanterna Teatre, on ESAD-Institut del Teatre, presenta l’espectacle Cos, amb textos Vicent A. Estellés i Blai Bonet i la direcció d’Albert Roig. Potser estava, al final, una mica enfadat amb les pujades i baixades de les càmeres de televisió. L’espectacle és potent i la potència està en els textos, la interpretació i la dramatúrgia. Quant a l’escenografia, em va agradar molt la línia de bombetes de 25 W. que a mi, em recorden els vetlatoris dels tristos 60 i 70 a les zones rurals d’Espanya.


La cirereta del pastís, a les 23.45 h., M. Cabrera & Bikimel // J. Llavina & D. Carabén - Els plaers, de dos en dos, a la Llibreria Bassa, de Móra d’Ebre. Ens presentaven el resultat de les residències atorgades per Litterarum, que tenia per objectiu la realització d’un projecte conjunt entre els dos parells d’artistes. La crònica d’esta actuació no la faré jo millor que Bernat Puigtobella, al Núvol:
A més a més, podreu veure dos vídeos. A mi, em va agradar molt, hi havia solvència per les quatre parts. La versió de David Carabén de la cançò A Lady of a Certain Age, de Neil Hannon, em va resultar particularment divertida i la melodia em va quedar força arrapada, tot i que siga incapaç de reproduir-la. La veu de David Carabén té un timbre envolvent i suau que agrada molt a les dones.
Després vaig descobrir un local: Sota de copes, artístic i poètic a muntó, però com estava sol, en acabar el meu suc de préssec (sí, sí, suc de préssec), me’n vaig anar cap a l’Hostal.
Vaig dormir a l’Hostal Font de Móra a Móra la Nova. És un capítol complicat passar la nit fora de casa: estranyo el llit, la pel·lícula que acostumen a compartir mon fill i jo. Com estava prou cansat, vaig dormir bastant bé.


Dissabte 28 de maig
20160528_114900.jpg
Ruta especial pel nucli antic de Móra d’Ebre, guiada per Vicens Ayan Grau. Vam sintonitzar de seguida. Parlàrem de templers, almogàvers, carlistes i de la Guerra Civil. De les tres cultures que convivien als seus carrers medievals,  tot i que tenien els seus propis barris i conflictes. Vam parlar de la Baronia d’Entença i de la rivalitat amb els Moncada.
Un altre capítol rellevant va ser el dels escultors destacats nascuts a Móra d’Ebre: Julio Antonio, Santiago Costa,’Ebre: Julio Antonio, Santiago Costa, Carles Mani, Ramón Subirats y Feliu Ferrer. Algun dia cercaré més informació sobre ells, perquè vaig sentir coses que em van agradar.


Vam veure les principals places de Móra d’Ebre: La plaça de l’Estrella; a la plaça de Baix, l’ajuntament estava amb els balcons engalanats amb motiu de la celebració de Litterarum i la Fira del Llibre Ebrenc. A una cantonada de la plaça que gairebé apuntada a l’Ebre hi havia un bar, l’amo d’este bar, Félix Garzo, és autor de més de 90 lletres de cançons, entre elles, el famós “Fumando espero”. L’autor de la música va ser Juan Viladomat, de Manlleu.
La plaça de Dalt, amb la casa dels Montagut, i els balcons amb banderoles amb textos d’autors ebrencs.
Les vistes des del castell al riu Ebre i l’entorn són magnífiques. Una zona que després d’una sèrie d’actuacions quedarà preciosa.
Feia calor, i vam posar remei amb el tast de vermuts.
Després del dinar i el cafè, on vam rebre informació sobre l’espectacle que es faria a la tarda al palau dels Montagut. A mi només em faltava el lliurament de premis. Havien participat un munt d’alumnes del meu institut i jo mateix (il·lús de mi, esperava que hi hagués algun premi). Un cop recollits els obsequis de participació, només em quedava tornar cap a casa, passant per Amposta.
Estava cansat, però content, havia participat a una de les activitats culturals més importants de les Terres de l’Ebre. En este cap de setmana, Móra d’Ebre esdevé l’epicentre de les lletres catalanes. Un es troba amb molts amics, com Baltasar Casanova, i coneguts, sempre amb afecte i cordialitat.
Valoro moltíssim l’esforç d’organització que representa una activitat com aquesta, la qualitat indiscutible de les propostes i la inquietud que els porta a incorporar innovacions i canvis.

Ha estat un plaer participar enguany a la fira com a quellegista. Tant de bo es puga repetir en edicions successives.


lunes, 23 de mayo de 2016

K&O. POEMES KAOISTES

http://www.edicionesbabilonia.com/index.php?section=gallery&libro=13

No va ser una ressenya elogiosa la de Màrius Serra:
http://enigmisticamarius.blogspot.com.es/2003_07_01_archive.html

Es va publicar amb gairebé 20 anys de retard. Potser algun dia seran pura modernitat. Per a mi, el que compta d'este llibre és el bé que m'ho vaig passar fent-lo, el que vaig aprendre, i les persones que m'ha ajudat a conèixer.


domingo, 6 de julio de 2014

Per al 279è joc literari de Jesús M. Tibau



ÀNGELS, DANI, SUSANA I VANESA


Dani, tens la sort de ser volgut
per tres princeses.
O ets tu qui vols
a les tres princeses?


Les tres alhora,
o en rigorós orde alfabètic?


Avui en dia, Dani,
veus que m’inclino pensar
que has estat tu qui ha fet la proposta,
expressar estes coses a les parets
dels altres és un tant cavernícola.
Tens un preciós mur al teu Face
o al d’una identitat fictícia
per a posar estes coses
que sols a elles i a tu
haurien d’interessar.


Dani, Dani,
no embrutis les parets
ni amb els teus desitjos
ni amb les teues mentides.


Dani, Dani,
un cop respectes això
et desitjo sort amb Àngels,
Susana i Vanesa,
les combinacions o permutacions
que pugueu fer no ens interessen.