NIT I DIA DE LA MORT D’ÀNGEL ESTRANY
Les nits de farra d’aquella ciutat portuària, marinera, eren llargues i Àngel Estrany les aprofitava al màxim. Estava casat i tenia fills, però actuava com a un solter que mai s’hauria de casar.
Hi havia dies que la nit s’ajuntava amb la matinada sense l’intermedi del llit. Passava a recollir les poques coses que necessitava. La dona, que dormia amb recel, sabia que les trifulques a aquelles tavernes del port eren freqüents i que algunes acabaven malament. Conexia el temperament del seu marit i sabia que no se’n podia estar d’intervindre, per això quan sentia la porta estava alerta per si havia d’assistir-lo. Era evident que, un cop més havia arribat borratxo, ho notava perquè ensopegava amb els pocs mobles que tenien a la vivenda.
Tot i així va sentir de nou la porta i el va interrogar, era temerari que marxés amb aquell temps rúfol, tot apuntava que era més que perillós endinsar-se a la mar amb aquell temps octubrí, en fase de canvi, però sabia que l’obstinació del seu home era gran, pareixia haver nascut per a viure en perill, i sabia que era incapaç de viure sense el seu estímul.
A les poques hores se sentí l’alarma del naufragi, van poder recuperar tots els cadàvers, també el d’Àngel Estrany.
