Els amics d'Un-i-vers Arturo i Elena em proposen de fer un Taller d'haikus en el context del festival que s'ha desenvolupat a Benifallet entre els dies 30 de juny i 2 de juliol de 2023.
Quan penso en el taller, penso en les eines que necessitarem. Començo a preparar la maleteta en què aniré ficant les ferramentes... Bàsicament llibres i fulls retallats per a escriure les 14 síl·labes en 3 versos que formen l'haiku, amb distribució 4-6-4.
Hi ha un pps que explica molt bé què és un haiku:
https://www.slideshare.net/cpnlcat/haikualaula
Vaig tindre entre el públic que va assistir al taller a l'amic Xavier Garcia Pujades que segur que farà una excel·lent crònica del Festival UN-I-VERS. El seu poema, magnífic, mereix una explicació. Des del lloc on ell estava assentat es veia creuat pels residus que dixen els avions al cel. Curiosament el cel de Benifallet pareix estar en un punt destacable de les rutes aèries.
Va ser una alegria trobar a Joaquim Vallespí, amb qui vam compartir una etapa molt interessant a l'MRP i una de les coses que ens va fer descobrir són les meravelles que té el poble. Un poble, que dic jo, que té un gran sentit estètic, a més de ser bonic i comptar amb un paisatge de riu preciós. També estava la seua filla, jove encara, però que ja no és una xiqueta. Molt espavilada. Ha fet uns haikus més que notables. Estic segur que ho ha pillat!
Els incansables amics Domingo Ramos i Montse Pallarés que sempre em fan una gran transfusió d'afecte i que sempre m'ajuden a fer fàcil el que és difícil. Després, a la plaça, la Montse va fer saltar les llàgrimes de moltes persones amb un poema que va ser publicat a la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar https://alcanarpoesia.blogspot.com/2022/01/montse-pallares.html
Vaig presentar una sèrie de llibres, vaig esmentar Delta (2017), de Carme Cruelles, que va guanyar amb ell el concurs d'haikus en línia Joan Teixidor d'Olot (2016).
Haikus a Benifallet en Un-i-vers 1 de juliol de 2023
Marta Vallespí
Benifallet
Sol i poesia/Estiu i poesia
Meravellosa
Tot de cop
Els canvis arriben
Sense esperar
Carme Neclo?
BENIFALLET
Les orenetes.
La piscina i la jota.
Un estiu passa.
Anònims
Al bancal llaurat
és lo coll del garrofer
Allí, aguanta el puntal
Pel matí he sortit
Encara es poden trobar
Alguns espàrrecs
Extraordinari
començar el dia amunt
som al Calvari
Quin Calvari
de mort i amor escales
Benifallet:
El seu Calvari,
camí verd i florit.
Domingo Ramos
Que lo que compro
me sirva para vivir,
será algo que me
llene la panza y la mente
Montse Pallarés
Som molta gent implicats
amb aquesta xarrada del professor canareu.
Volem aprendre haikus.
Xavier Garcia Pujades
Mira el cel:
ratlles blanques d'odi
contaminen.
Tomàs Camacho Molina
La matinada,
una ratlla blava
a la mar baixa.
Marta Vallespí
UN-I-VERS
Benifallet
s'ompli de poesia
meravellosa
Sobtadament,
perquè els canvis arriben
sense esperar.
Carme Neclo?
BENIFALLET
Les orenetes.
Entre piscina i jotes:
Un estiu passa.
Anònims
Llaurat bancal:
Lo coll del garrofer,
puntal aguanta.
De matinada,
encara trobar poden
alguns espàrrecs.
Meravella:
comença amunt el dia,
des del Calvari.
En el Calvari,
amor i mort escala:
bonica vista!
Benifallet:
El seu Calvari veu
flors en senda.
Domingo Ramos
Que lo que compro
para vivir me sirva,
cuerpo y mente.
Montse Pallarés
Unes persones
i lo mestre canareu
aprenem haikus.
Xavier Garcia Pujades
Mirant el cel:
són ratlles blanques d'odi
que contaminen.
Tomàs Camacho Molina
La matinada,
una ratlla blavenca
a la mar baixa.
Tot el Festival mereix un comentari. Hem contemplat el naixement d'una proposta cultural engrescadora i màgica. Hem conegut Jordi Martí, de Cambrils, a un cuiner a qui li agrada contar acudits. Hem redescobert Josep Ramon Roig, amb les Eternitats efímeres i la seua peculiar manera d'escriure i dir la poesia, però també els haikus dobles relacionant-los amb els whiskis dobles. El vaig notar embellit i cansat, per tots passen els anys. Cinta Farnós, Àlex i Diego, des del Perelló amb una poesia popular ben dita i entenedora.
I què dir d'August Garcia, amb la seua poesia per a gent menuda, amb una escala tan didàctica i divertida, i fent-nos participar.
El matí va acabar amb l'excel·lent interpretació de la Sílvia Panisello, que segueix passejant la seua Calaixera, quin portent de memòria i gràcia!
Vam tindre la sort de poder presentar El pez en la chistera en la refrigerada Sala Polivalent. Vam fer participar el públic. D'este llibre dic jo que és més fàcil llegir-lo que presentar-lo (i escoltar-lo). En tot cas ací el teniu
Escolta l’audiollibre
Molt interessant la presentació que em va seguir Abu Bakr al Turtussi, de Miquel Àngel Llorens... Com em va vindre a la memòria el "Cofre àrab", de Gerard Vergés, en La insostenible lleugeresa del vers. Vergés sabia que Abu Bakr "estava en el secret". Un autor molt didàctic.
Vam seguir amb Esberles, de Carles Renau. Un autor que també sembla estar, des de Castelló, en el secret i que Arturo i Sergi Trenzano han musicat i que vaig escoltar per primera vegada a Amposta amb motiu del Dia Mundial de la Poesia. Vam xalar!
L'amic Vicent Pellicer Ollés ens va presentar i passar l'audiovisual del llibre Terres de l'Ebre i Matarranya, encisadores. Quanta bellesa! Com un Prometeu que en comptes de cercar el foc ens cerca la bellesa, una bellesa que un rep amb nostàlgia perquè sap que lamentablement esta bellesa ens serà arrabatada si no és detura la cobdícia de l'espècie humana. Quanta bellesa! Gràcies, Vicent!
No fa molt vaig escoltar d'una manera obsessiva un disc d'Andreu Subirats i la seua manera de dir que considero molt propera a alguns autors de la beat generation, però amb l'immens solatge de les nissagues ebrenques. "Què sap el bou del patiment dels altres?". El vent feia volar els fulls d'una carpeta vella i treballadíssima. El Sol amenaçava amb deshidratar-nos a tots en aquell Calvari que era el nostre calvari quan va arribar Elena, feta una bona samaritana, i ens va repartir aigua fresca i gots! Agraïment etern! Després ja podiem escoltar Villon sense aquella amargura típica i tòpica de qui ha de ser penjat. A la meua infantesa el poema de Villon es va escolar per aquells meravellosos llibres Senda, de Santillana, amb textos clàssics i contemporanis.
Teresa Tort va desplegar un abundós cistell de llibres, molt interessant, però jo ja estava anquilosat i fregit. Els poemes de la perifèria em resulten coneguts, la majoria, però hem d'indagar, amb paciència, els desconeguts.
De Montse Pallarés ja hem parlat, però hem de destacar la seua dolcesa, la normalitat, la falta de grandiloqüència.
Va ser el Torn de "Lo que tengo", de Josep Lluís Villa. L'hora, el lloc, la calor, segur que tot va contribuir a desgastar-nos. Jo ja estava cansat. Vam escoltar una poesia que té molt a veure amb Jaime Gil de Biedma i el poetes de l'experiència. Soc cada vegada més amic de les composicions poètiques breus, sobretot, quan es tracta de dir-les davant d'un públic. Ja ho dic en El pez en la chistera: "La ventaja de los poemas cortos/ es que no te pierdes." L'acompanyament musical i les cançons afavorien. En la dicció de Villa hi havia bones intencions, però van ensopegar amb el meu cansament. El conegut perill de les sobredosis... Estava reflexionant sobre si emprenia la tornada cap a Alcanar o em quedava a Carles Dènia i el seu El Paradis de les paraules. Vaig entrar en un establiment, cercant el lavabo, deien que tardarien molt a servir, vaig entrar en un altre, i vaig complir, però estava cansat.
Cansat vaig acudir al concert de Carles Dènia, en el bonic passeig de les Moreres. Un flamenc cantat en català és d'agrair. La perfecció musical, també. Tot i que cansat vaig resistir!
Era l'hora de tornar a casa i la vaig emprendre per Som, més llarg, més curves, però hi havia una inspiradora lluna. Tivenys, Bítem, Tortosa,...
Tenia ganes de veure Fuensanta López en La argentinita. Federico García Lorca. Fuensanta es tan Lorca, li ha donat tanta vida! Amb les seues Lorquianes ha fet ressuscitar l'obra de Lorca. Sempre redescobrint versos, del poeta assassinat amb 38 anys. Un poeta que estava explorant els camins més innovadors i vanguardistes del teatre espanyol i europeu. Un poeta que ens ha llegat una obra viva, però que ens podria haver llegat molt més. Quanta sensibilitat! Quanta emoció! Quanta duresa! I Fuensanta que creix i creix i que madura i que ha assolit un cim amb Lorca live. Li desitjo molts d'èxits.
Les 5 tanques del jardí clos, de Zoraida Burgos, ballades i dites per Ana Oliveres em van agradar i em van retornar el vell desig de la dansa íntima de l'estiu. Tankes que estan a Reflexos (1989) i, és clar, a Convivència d'aigües.
Cristina de Caralt i Quim Melchor ens van parlar de Gerard Vergés i la recopilació d'articles que han fet. Interessant saber que no n'hi cap dels que ja estan a Alfabet per adults. És una bona notícia que gent jove estiga treballant en Gerard Vergés. La seua veu ha d'arribar a les noves generacions, a tothom. Estan fent una bona faena, i sabem que avancen. A veure si al 2024 podríem tindre les seues obres completes o, com a molt tard, el 2031, al centenari del seu naixement.
La plaça es va convertir en l'espai del colofó del magnífic Festival UN-I-VERS. Vam cantar amb Gaya i Trenzano i les xiques respectives... "Parlo d'un riu"... I Espriu més que irònic, sarcàstic, en "La baralla de dos cecs captaires". I Casasses que despenjarà els rems si la xica que estima se'n va a viure a l'altra riba del canal. I, sí, vaig coincidir breus instants amb Enric Casasses, li vaig recordar que ens havíem trobat a la Ràpita. Al Masset no èrem més de quatre, dos d'ells, Igual i jo. També vam coincidir a la plaça del Pes, de Vic, quan el meu amic Jesús Aumatell venia els seus llibres artesanals. Emboscall era ell. Va fer més per la literatura d'Osona que totes les regidories de Cultura de la comarca. Vaig deixar que Enric Casasses fes tranquil el seu esmorzar. S'ha de respectar la intimitat dels poetes famosos!
I què dir de Lia Sampai? Ja són unes quantes les vegades que l'he escoltat. A la Fira del Llibre Ebrenc a Móra d'Ebre, a la Ràpita, a un lliurament de premis i a la presentació del llibre de Josep Juan Segarra sobre els sediments, un llibre molt ben editat. Els Ibàñez estaven allí. Em va donar molta alegria veure la Pili Ibàñez (antiga companya de faràndula planera) i saber que passarà a laborar a Roquetes. Nou centre, nova il·lusió. A veure si participa a la Mostra.
Un dels dos guitarristes que acompanyava Lia em recordava a Alfredo Panebianco que era una agradable recurrència a Alcanar quan governava, i vivia, Javier Ulldemolins.
La veu de Lia Sampai ens embolcalla en una melodia de suavitat, però amb un missatge reivindicatiu del gran paper que han jugat les dones a la vida i a la Història. És poeta. Candidata a la Mostra? Potser Pili m'ajudarà.
En estes coses un se cansa, però segur que més es cansen els organitzadors i col·laboradors, els llibreters, els artesans, que fan moltes hores i que es mereixen una bona recompensa, i molt d'agraïment. També és d'agrair la presència discreta de les autoritats.
Benifallet em resulta un poble bonic. Els seus habitants han tingut en compte la bellesa d'un enclau acaronat pel nostre gran riu, i que dure!
1 comentario:
Quin univers tan especial! Com deus xalar! I també has fet la presentació del teu llibre, felicitats! Per cert, hi ha un llibre a "Deixeu que els llibres s'acosten a mi" que em sona una mica!
Publicar un comentario