ESCOLATRUITES

(Una vegada més Tibau ens engresca amb les seues propostes i natros li fem cas.
Escrivint això han passat pel meu cap les sensacions d'algun conte d'Obabakoak i alguna història de les veus del Pamano)

Hi havia una escola perduda al mig del Montsenys que es va fer del Montsià on només hi estudiaven els xiquets que somiaven en truites, era una escola de somiatruites, el mestre ensenyava lliçons, mai ensenyava cançons, mai dixava que els xiquets juguéssen als seus jocs. Només a sumar i a restar, només les taules de multiplicar, només a reconèixer les lletres i a llegir i escriure… Quin mestre! Què poc divertit!
Els xiquets badaven i per la finestra miraven a veure si Peter Pan arribava, però en comptes de Campaneta arribaven un estol de mosques aixorejades; en comptes de Superman, el carter, en la seua moto atrotinada, portava correus electrònics de la núvia del mestre. Els xiquets es perdien en un bosc de carrasques i amb una navalleta sobre l’escorça noms i cors gravaven… Els núvols passaven, van passar les setmanes, els mesos i els anys. El mestre va tornar a la gan ciutat on la núvia l’esperava.
Va vindre una rabera de tords i es van menjar les truites que els xiquets somiaven. Els xiquets es van fer grans, sumes feien, llegien i escrivien i també cantaven cançons que havien après el dijous llarder i el dia de la mona.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjuI-24CVzlN3BqMvAuL0O3ui4ujtLCU_h8QCVNjkqIdd5M3S-VhYi8gkax-507ipQDFC7LNgjxGl_katwAWMgehgp8GHfs2cO4TmjGz2wQufjsqzWzZsynzGuUhnGI22_dTPgV1fdm2NF/s400/somiatruites+copiar.jpg