domingo, 3 de octubre de 2010

ELS CINQUANTA

De ma mare, la bondat;
de mon pare, l'art en el treball,
el vi, la conversa i l'amistat;
dels meus germans,
l'ajut i l'afecte;
dels meus xiquets, tot;
de qui estimo, les bones hores.
Presències que encenen el món,
que el fan possible,
càlid, habitable, humà.
Ma vida en la vostra vida instal·lada,
la vostra en la mia reflectida.

Ponferrada, gairebé vuit anys,
algun d'inconsciència.
Manlleu, estació de sempre,
de les nits d'amistat
i vora el Ter.
D'escola gèlida
i bons mestres.

Zamora, cinc anys
d'un créixer desmesurat,
de nits i de tavernes,
de l'amor entrevist,
de les lletres,
dels paisatges;
de Santa Clara i Valorio.
Del pensament i la lluita.

Palma de Mallorca,
presó amb deliciosa llibertat.
Eivissa, els camins i la mar,
les lectures, el fogonet
i els records
que no es poden esborrar.
El museu dels escarabeus i Tanit.

Tarragona, Tarragona,
quantes hores, quants camins!
Quants de records!
No em vas dixar aferrar-me
més enllà de la pell.
Has canviat tant!

Alcanar, de la llum,
de la carícia del mar.
Alcanar, lo capità.
Aquí, gràcies a vosaltres,
un moixó ha pres raïls.

5 comentarios:

Cèlia dijo...

Per molts anys, i fent balanç has omplert bé el sarró!
Una abraçada!

Joan Guasch dijo...

Pel que sembla, una vida viscuda que projecta al futur un univers de serena energia. Ets una gran persona; perdó, però algú ho havia de dir!
Felicitats.

onatge dijo...

Diu qeu els testos s'assemblen a les olles... Diuen qeu els virtuts sempre són de la mare..., les mancances són del pare, i si hi ha més defectes són de la mare del pare... Coses de la naturalesa humana...

Des del far una abraçada amb barretina.
onatge

montse dijo...

Bon relat, amb una maleta carregada d'experiència.

Osselin dijo...

Per a mi els cinquanta van ser un daltabaix de replantejaments, revisions i melangies... i encara ho són.

Salutacions des de Les Cases i des de Begues.