Novament Jesús M. Tibau estimula l'escriptura d'un poema i enceta un projecte.
TARDOR INCLUSIVA (Els versos, en la memòria, de Josep Canadell Vilalta "Lupus" i els meus)
Tardor, tardor.
Les fulles cauen.
Tardor, tardor.
Els núvols, grisos i tristos,
ploren.
Tardor, tardor.
Agulla al pit!
Tardor,
pensar que del decaïment
creix nova vida.
Tardor,
que el crepuscle
vida nova transporta.
Tardor, tardor,
llunyania el temps,
vent i pluja
de la que no vaig
ser conscient.
Tardor, tardor,
tombeau de l'estiu.
Gairebé oblidada
primavera d'hivern.
Tardor, tardor,
també de flors
i cementeris.
Tardor, tardor,
també t'escau
la càlida carícia
de l'amor.
3 comentarios:
gràcies de nou, company
I de castanyes! M'agrada la imatge de
tombeau de l'estiu i primavera d'hivern, amb el convenciment de vida nova.
Hola Tomàs la teva tardor em recorda una petita tardor meva...
Tardor.
Tardor.
Octubre és el mes del fullam.
El bosc renova la vida.
Cada fulla caiguda
era un projecte de vida,
i encara caiguda
serà pa d’altres vides.
Tardor.
És el temps dels horitzons de foc.
El matí de tardor té un
altre gust, una llum diferent.
La tardor és l’entrada
del fred de l’hivern.
Ja reposem del foc de l’estiu.
Els arbres i les plantes
preparen el seu aixovar
per rebre l’hivern.
Salut i metàfores a la sang.
onatge
Publicar un comentario