Un altre cop Jesús M. Tibau ens dóna una ocasió de divertir-nos tot exercitat la imaginació
http://jmtibau.blogspot.com/2009/12/138e-joc-literari.html
Qui ens havia de dir que ell, que era un artista en defugir l’empalagosa arena de la platja convertiria aquella fòbia en el seu modus vivendi?
És així de paradoxal la vida, ens empeny per camins insospitats, de vegades, no desitjats.
Per què Manu Alvárez va acabar fent estàtues d’arena? Per la raó més senzilla que ens puguéssem imaginar. L’atur el va dixar sense faena i se li va ocórrer que Peníscola seria un bon indret per a distraure’s i aconseguir alguns calerons de la bondat dels turistes.
El fet més sorprenent però, és que la seua meticulosa construcció va cobrar vida i es va posar a caminar, ja una mica material i càrnica. Van acabar desplaçant la seua àrea d’acció de la ciutat del Papa Luna a la N-340. Encara se’ls pot veure en una raconada del Montsià, amb la cadireta i l’ombreta a l’estiu, lleugera de roba, ella. Ell, a l’ombra d’un garrofer, cronometrant i recaptant. Per fi van trobar un ofici pròsper.
3 comentarios:
gràcies de nou per la teva participació, company d'aventures literàries
Enginy i atur són, de vegades bona combinació per trobar un nou ofici, i el lloc s'ho val, ciutat del Papa Luna i de Calabuch!
Una parella amb recursos. Molt em temo que molts acabarem com els teus protagonistes!
Publicar un comentario