Festa Estellés a Campredó

Dissabte, 17 de setembre, la Comissió de l'11 de setembre, duia a terme la Festa Estellés, en homenatge al gran poeta de Burjassot, "El poeta del poble".
Esta iniciativa s'ha celebrat en moltes localitats del País Valencià i s'ha realitzat també a les comarques centrals dels Països Catalans (vitals per a la demostració de la continuïtat de la llengua). El sopar va ser al restaurant L'Ardiaca, a Campredó.
La festa és a imitació dels Burns suppers escocesos, que se celebren des de fa 200 anys a Escòcia en homenatge al mític poeta escocès.
Va ser un plaer trobar-se amb vells coneguts d'anys i de lluites, una llàstima que no estés entre nosaltres Gerard Vergés, que havia de fer la glosa de la figura humana i literària de Vicent Andrés Estellés. La introducció la va fer Emigdi Subirats que va situar Vicent Andrés Estellés en el context de les lletres catalanes.
El recital va ser introduït amb l'emblemàtic poema "Els amants", a dos veus. I "Assumiràs la veu d'un poble". Entre estos poemes, cadascú va anar llegint els poemes de la seua preferència. La qual cosa ens va donar una bona panoràmica del poeta, que té una obra immensa.
Presentació de l'acte a càrrec d'Emigdi Subirats Sebastià:
http://www.youtube.com/watch?v=SxynNIdJAUk

Recitació de "Els amants":
http://www.youtube.com/watch?v=oIi5L6fjxAI

Recitació de M. Josep Margalef:
http://www.youtube.com/watch?v=cmaf925MP94

El del "primentó":
http://www.youtube.com/watch?v=lv4imhh17hQ

Recita Manel Ollé:
http://www.youtube.com/watch?v=SsNOnVNoIXw

Recitació de Lluc Ulldemolins:
http://www.youtube.com/watch?v=rDhg7ACcpLE

La meu aportació va anar introduïda per este poema:
III. VII

No he conegut cap lleure cap de dia.
He treballat des del matí a la nit.
El meu esforç ha valgut per un segle.
No ho haveu dit i algun dia ho direu,
però llavors serà tard, massa tard.
He llaurat camps que no estaven llaurats
des de fa cinc o tres o quatre segles.
Heu censurat el meu constant treball.
En arribar açò a les vostres mans
jo no hi seré, i no ho sent, amb vosaltres.
Car, malgrat tot, penseu que sóc lleuger,
home de vida dissoluta, coses.

L'elecció estava clara pel context. Estellés era conscient que la seua obra continuaria viva, tot i que ell no va escriure per a la posteritat. No es va entregar a la poesia d'una manera lleugera sinó esforçada, amb una gran estimació per la llengua i per determinats autors. En este cas el llibres A les acaballes de Catul, que en certa manera podem entendre com un comiat del món.

L'altre poema prové del llibre La memoria y la sangre. Antología poética. Homenaje a las víctimas del franquismo y a los luchadores por la libertad, editat per Vanguardia Obrera, s. a. Curiós el cas de la revolució disfressada de Societat Anònima. Este exemplar va ser un regal del meu amic José Ángel Hernández Sánchez, tot i que estava destinat i dedicat a Griselda Pastor, corresponsal de diversos mitjans de comunicació a Bruseles i de qui jo tinc molts bons records. Em feia pensar en Yoko Ono, una llàstima que jo no fos Lennon. Ara és, entre altres coses, senadora legada de Tarragona.
El poema comença així:

oficieu amb mi, companys,
pels afusellats, pels nostres morts.

pujarem els morts a l'altar,
un per un, en un silenci extens.

els morts, de cara a l'assemblea,
inermes amb la seua mort!

Representa per a mi un aspecte de la seua part cívica, republicana, combativa.
Només em va faltar fer referència a la part eròtica, part estimable dels seus versos i, penso jo, una de les causes de l'acostament dels jóvens a la seua poesia. Com una vegada vaig recitar este poema, us l'oferixo des d'este escrit:
. Va ser la meua aportació al Correllengua d'Amposta 2010.

Va ser bonic rememorar amb Tere Orobitg (quin cognom més bonic. Si l'oblido hauré de pagar 5 €) les activitats poètiques des de la PDE.
També xarrar amb Lluc Ulldemolins (canareu i autor de la foto guanyadora del concurs fotogràfic convocat per la Comissió 11 de setembre, per la seu foto "Un riu de foc") i Núria Gil, mestra i en estos moments estudiant de Filologia Catalana, també mig canareva. Una fortuna veure com gent jove es va incorporant a les velles i belles causes i a la poesia.
Una vetlada molt bonica que es repetirà l'any vinent. Tant de bo la festa Estellés arribe i supere els 200 anys dels Burns suppers (Emigdi ens va oferir una traducció d'un dels poemes de Burns). Perquè "El que roman ho funden els poetes".
Voldria haver tingut les presències d'Enric Carbó (amb doctes mans, mans teologals) i Víctor Canicio.
Fins i tot Ester Baiges va debutar com a recitadora. Les meues felicitacions a les persones organitzadores. Llarga vida a estes trobades!


Nota aclaratòria respecte als vídeos: No són vídeos professionals, no s'ha fet cap tipus de selecció ni muntatge. Si no esmentem qui recita és perquè ho ignorem o perquè és obvi.