Tots els llibres que es veuen sobre la taula van ser signats i venuts
Octavi Serret és un dinamitzador cultural de primer orde. Penso que el secret rau en ser receptiu a les propostes i en ser capaç de tirar endavant els seus projectes i somnis. Tot això requerix la complicitat de moltes persones, pensem sinó en els tres llibres col·lectius que ha impulsat i compartit amb Aeditors, el seu poder de convocatòria. Convertir Vallderoures i Fontdespala en el centre cultural de les Terres de l'Ebre el primer diumenge d'agost és un èxit notable.
Una trobada estimulant en tots els sentits i afavoridora de nous projectes, de nous contactes.
Sé que això que he escrit serà lloc comú en els blocs que ens afegim a l'alegria que significa que Octavi Serret haja estat Premi Nacional de Cultura. L'esforç per tots els mitjans de fer visible la cultura de les terres que habitem.
He de dir-vos també que, com a llibreter, és fantàstic. Ho puc constatar perquè vaig dixar en dipòsit uns llibres a la Fira del Llibre Ebrenc de 2008 i va ser per a mi una gran satisfacció descobrir que aquells llibres eren ben visibles a la seua llibreria. Perquè esta és la faena del llibreter, fer visibles els llibres que arriben al seu establiment. Els llibres eren l'Ajuntament d'Alcanar, Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane. Després de veure que tracta els llibres com s'han de tractar vaig dixar, amb plena confiança, alguns dels llibres que transportava, perquè sé que farà tot el possible perquè puguen arribar als lectors.
També em va admirar de la visita a Vallderoures la seua energia, la seua personalitat dinàmica, alegre, tot i la pressió que organitzar esdeveniments culturals significa. I em va emocionar sobretot que en aquella llibreria es venien llibres sense parar. Increïble el moviment que hi havia en aquella llibreria. Eren forces locals o forànies? Què importa! Davant d'un bon llibre un no se sent estranger.
Com resulta que el dia del meu aniversari és el tres d'octubre, d'ara en endavant també commemoraré el lliurament d'este important premi a Octavi Serret. Felicitats! Bufaré pensant en tu i en Jesús i la seua eixida digna.
3 comentarios:
Jo hi vaig un cop l'any a comprar, s'hi troba els petits tresors que busques... i no busques! I sembla mentida perquè en un espai tan petit sempre hi ha molt de moviment!
Carai, Cèlia, sempre em sorprendràs. I t'asseguro que la meua capacitat de sorpresa està minvada.
Suposo que ha de ser que quan et fas gran les dosis han de ser més fortes perquè et facen efecte. I no em referixo a Octavi. Este estiu passat va ser tot un descobriment presencial,ja que, virtualment, ja havia percebut la intensitat del fluix cultural d'Octavi.
Gràcies pel comentari. El meu bloc sol ser un jardí desert i poc regat.
Com pots dir que no et sorprens gaire? Això és que t'has passejat poc per aquelles contrades. El Matarranya guarda sorpreses infinites, des d'espais naturals, culturals i llibreria Serret, que s'hi ha d'anar per entendre. La seva energia s'encomana! (La de l'Octavi, vull dir, però la de l'espai també).
Publicar un comentario