Càlig, 26 d'abril de 2008
Vull que aparega en primer terme aquesta tramesa com a mostra d'agraïment a l'organització d'aquest acte poètic sota l'epígraf: "Poesia.Expressió màxima de l'art" perquè aquesta és la consideració que tinc per la poesia. Poesia en la seua rica diversitat, tal com es va poder escoltar en aquest acte:
. La dimensió popular de la poesia a càrrec de Joaquín Monroig Pedra, poeta nascut al poble, i practicant de la poesia al carrer, amb un saber dir els versos que sorprèn i encanta.
. El grup poètic Espinela també va fer una transmissió càlida de poesia.
Gràcies, Associació Cultural "Lo Rastre", gràcies Elena, per haver-me invitat a este tast de poesia i de poble, tan ben cantat al poema que va recitar Joaquín Monroig. Està recollida esta poesia? No heu de deixar que es perga?
3 comentarios:
Hola Tomàs!!!
Sòc Ruth, neta de Joaquin, i membre de l'Associació Cultural Lo Rastre.
La veritat que va ser un plaer escoltar-vos a tots. Potser no siga jo la millor persona per a dir alguna cosa d'aquest acte. Des de ben xicoteta he escoltat les poesies del meu avi i que vaig a dir-te m'encanta escoltar a la gent recitar-les.
Ens feia un poc de por l'acte, per ser la primera vegada que s'organitzava un d'aquestes característiques al nostre poble, però et puc dir que ha sigut un dels que més acollida han tingut dintre de les jornades culturals. I que va ser un plaer escoltar-vos a tots.
Moltes gràcies per participar.
Salutacions,
Ruth
Hola Tomàs! Encantada de trobar-te i poder llegir els teus poemes i enhorabona per ta teva tasca, llibres, premis i records que et dóna la poesia. Estic fent una petita ressenya sobre tu i t'enllaço al nostre bloc de lectura.
Petons!
Hola, Tomàs.
Sóc la perduda Montse Llorens de Manlleu. Perduda en el temps i en tot. Sóc una mala amiga impresentable, de vegades, però xafardejant per internet (beneït internet!) se m'ha acudit buscar-te, i he trobat un munt de blogs teus.
Segueixo per aquí.
He descobert que s'havia mort la teva mare ja fa més de dos anys. No ho vaig saber, em sap molt greu. També se'm va morir el pare fa tres mesos, i no ho he paït gens bé.
També tinc un blog : llimerol.blogspot.com
Petons
montse
Publicar un comentario