Un poema al calaix

Algun dia tots serem òrfens
i serem tristos, lliures i indefensos.

Tristos perquè
no podrem entregar el nostre amor
més que a la memòria
de les seues absències.

Lliures perquè
sabrem que els nostres actes
no provocaran dolors immerescuts.

Indefensos perquè
ningú ens vetlarà de nit
quan ens assalte la temor
dels moments foscos.

Algun dia tots serem òrfens,
inclús de nosaltres mateixos.
Aquest coneixement
ens ha d'agermanar.
14.2.2006 (5:55 a. m.)