És indubtable que un xiquet o una xiqueta s'expressen en els seus garramantxos. Un home, un poeta, també pot fer-ho: dixar en llibertat, relativa, la mà i anar posant colors sobre el cartó.
Després ve la fase d'endevinar el que s'intuïx, les presències presentides, la nostra peculiar projecció sobre el que el poeta, el pintor, ha definit.
A mi m'ha transportat als paisatges viscuts: muntanya mitjana i tardoral, mar, delta, fins i tot alguna zona Normanda.
El que més m'ha tocat és una pura coincidència. Ahir mirava un vídeo: "La memoria de los pueblos del Bierzo", és a dir, el meu primer paisatge, el de la infantesa, quan la natura semblava un paradís.
A este paisatge de Gavin s'intuïxen obres humanes o extrahumanes, però hi ha predomini de la natura, hi ha paisatge obert, tot i que també hi ha un món subterrani, de galeries, i això em transporta a algun dels meus propòsits poètics, les connexions, no per la superfícies, sinó per l'interior.
Intuïxo que es tractarà d'un paisatge mutant, ja veurem què ens depara en un futur.
(Des d'aquí el meu agraïment a l'amic que em fa arribar un fragment de la seua creació, del seu divertimento)
