
Novament Jesús M. Tibau estimula l'escriptura d'un poema i enceta un projecte.
TARDOR INCLUSIVA (Els versos, en la memòria, de Josep Canadell Vilalta "Lupus" i els meus)
Tardor, tardor.
Les fulles cauen.
Tardor, tardor.
Els núvols, grisos i tristos,
ploren.
Tardor, tardor.
Agulla al pit!
Tardor,
pensar que del decaïment
creix nova vida.
Tardor,
que el crepuscle
vida nova transporta.
Tardor, tardor,
llunyania el temps,
vent i pluja
de la que no vaig
ser conscient.
Tardor, tardor,
tombeau de l'estiu.
Gairebé oblidada
primavera d'hivern.
Tardor, tardor,
també de flors
i cementeris.
Tardor, tardor,
també t'escau
la càlida carícia
de l'amor.