A Jesús M. Tibau
El balcó, vànova roja,
agost, roig crepuscle,
carena al fons,
memòria del temps
al palpís dels nostres dits.
A la barana dels teus dits
contemplo el món,
mentre visc el goig
d'estimar-te, amarats
de la llum de la tarda.
Pells i llençols,
incendi roig,
suor, i el frec fresc
del crepuscle,
remor d'un riu
que encara existeix,
el somni.
Procedència de la imatge: http://leiter.wordpress.com/category/ensonaciones/
